Hola, comencem trimestre. No ens despistem... Aquestes són, les entrades a tenir en compte per començar-lo bé:
1r full: Fitxa completada sobre la pel·lícula vista a classe ("Herencia del viento").
2n full: Llegeix l'entrada del 24 de desembre "La intel·ligència espiritual" i visita els seus hipervincles. Contesta: Què és la intel·ligència espiritual i per a què ens capacita? És útil, bo, tenir-ne i/o desenvolupar-la? De quines maneres es pot desenvolupar? Com és relacionen intel·ligència espiritual i religió? Respon també la pregunta que es formula al final de l'entrada mencionada.
3r full: A partir dels enllaços proposats a l'entrada del Judaisme, del que hem vist a classe i/o d'altres fonts d'informació que puguis trobar sobre aquesta religió, contesta (intenta pensar personalment les respostes i no copiar fragments sense sentit d'aquí i d'allà):
a) Ja has vist com la intel·ligència espiritual ens faculta per fer-nos preguntes com "Què hi faig jo aquí?". Per a totes religions estem aquí per algun motiu i per a alguna cosa i n'hem de ser conscients i actuar en conseqüència a risc de malaguanyar poc o molt la nostra vida. Pels jueus doncs, quin és el sentit (significat, finalitat, valor,...) de l'existència? (per contestar et pot anar bé utilitzar les paraules "Déu", "Aliança", "Llei de Moisès", "Poble d'Israel")
b) Com ha de viure (què ha de fer?) un jueu per "anar bé" (realitzar-se, salvar-se,...)?
c) Tria lliurement un aspecte (de la doctrina, de la història, de les pràctiques,...) de la religió jueva que et sembli interessant. Explica el per què de la teva elecció tot comentant-lo de forma personal.
4rt full: Full amb una selecció de textos sobre el judaisme donat a classe. Millor si estan subratllats, amb anotacions... Millor encara si els textos estan resumits + explicats + comentats de forma personal.
5è full: A partir dels enllaços proposats a l'entrada del Cristianisme, del que hem vist a classe i/o d'altres fonts d'informació que puguis trobar sobre aquesta religió, contesta (intenta pensar personalment les respostes i no copiar fragments sense sentit d'aquí i d'allà):
a) Les mateixes preguntes que ens feiem en el judaisme.... "Per què i per a què estem aquí". Pels cristians doncs, quin és el sentit (significat, finalitat, valor,...) de l'existència? (per contestar et pot anar bé utilitzar les paraules "Jesucrist", "Evangeli", "Regne de Déu",...)
b) Com ha de viure (què ha de fer?) un cristià per "anar bé" (realitzar-se, salvar-se,...)?
c) Tria lliurement un aspecte (de la doctrina, de la història, de les pràctiques,...) de la religió cristiana que et sembli interessant. Explica el per què de la teva elecció tot comentant-lo de forma personal.
6è full: fulls amb textos (amb paraules per posar, frases per completar,...) del cristianisme donats a classe. Millor, és clar, si està fet.
7è full: Resum i comentari personal de les pàgines 46 a 56 del llibre de text de religió "L'aventura de la vida". Millor si, a més a més, contestes una o algunes de les preguntes que es fan als diferents qüestionaris que hi trobaràs.
8è full: Prova a contestar en relació a l'Islam les mateixes preguntes que ens feiem sobre les altres dues religions abrahàmiques. Fes-ho a partir dels enllaços que se't proposen al blog i del que hem treballat a classe.
a) Quin és el sentit (significat, valor, finalitat,...) de l'existència? (per contestar pots utilitzar els mots "Déu", "Mahoma", "Alcorà",...).
b) Com ha de viure (què ha de fer?) un musulmà per anar bé (per a salvar-se, realitzar-se...)? (recorda els "5 pilars de l'Islam,...)
c) Tria lliurement un aspecte (de la història, les creences o pràctiques, de la societat,....) de la religió musulmana que et sembli interessant. Justifica la teva elecció i explica el que calgui sempre de forma personal.
9è full: Fulls amb selecció de textos de la religió musulmana. Millor si es veuen subratllats i/o amb anotacions. Millor encara si hi ha un o més textos resumits i comentats de forma personal.
10è full: Full sobre la pel·lícula "Una realidad paralela" donat a classe. Millor, és clar, si hi ha alguna anotació a la part de darrere. Millor encara si hi ha un resumet i/o un comentari personal de la peli en qüestió. En tot cas, contesta la següent pregunta: Creus que els protagonistes del documental tenen "intel·ligència espiritual"? Justifica la teva resposta.
11è full: Full d'aprofundiment. Què és això? Tria un tema, una qüestió que t'interessi i... al teu aire! Pots veure un video o llegir un article a Webislam i fer-ne una ressenya i/o comentari; Pots fer una pregunta en la "consultoría" d'aquesta web o en una altra; Pots investigar alguna qüestió relacionada amb els temes que ens han ocupat aquest trimestre: La intel·ligència espiritual i la pregunta pel sentit de la vida, les tres religions abrahàmiques,...; Pots veure una peli, llegir un llibre, etc on es parli d'aquestes religions o qüestions i fer-ne un comentari,... Tu mateix. L'única condició és que el tema sigui del teu interès i la redacció absolutament personal.
Hom podria arribar a pensar que la mateixa religió (i no sols el fanatisme i el dogmatisme) és quelcom de gent amb poc seny o criteri, de persones que no fan un bon ús de la raó. En síntesi: que la religió és cosa de gent tonta o, com a mínim, amb poques llums, és a dir poc intel·ligènt.
És per això que és interessant escoltar un punt de vista que sembla sinó contradir, sí oferir una nova mirada sobre l'assumpte. Per a certs estudiosos, les preguntes de caire metafísic i ètic (les qüestions religioses), no són pas absurditats ni tonteries, sinó la manifestació d'un tipus d'intel·ligència (anomenada espiritual) que es suma a les altres intel·ligències tal volta més conegudes (lingüística, matemàtica, corporal, emocional,...).
I tu, què en penses? ACTIVITAT 2: LA RELIGIÓ I LA CIÈNCIA
Busca l'entrada del 13 de novembre "Herencia del viento". Llegeix-la i clica en els seus hipervincles. Contesta:
1. Explica què és monkey trial? Què va passar? Quan va tenir lloc? Què va significar?
2. Què diu la teoria del "diseny intel·ligent"? Quan i on es va originar? En què es diferencia i en què s'assembla al creacionisme tal i com es defensava a l'època del monkey trial?
3. Explica amb exemples com veuen provada la seva teoria els defensors del diseny intel·ligent. Et pot servir veure un o més capítols del documental "la clave del misterio de la vida" (penjat al youtube).
4. No tothom hi està d'acord amb el diseny intel·ligent! Busca l'entrada "Francisco J. Ayala" del 14 de novembre. Està d'acord aquest investigador amb aquesta teoria? Per què? I tu? Què n'opines? Per què?
En cas de tenir la matèria suspesa, cal entregrar a més a més el dossier del trimestre amb totes les activitats realitzades.
DATA D'ENTREGA: 1r batx.C: 11 de gener; 1r batx.B: 12 de gener; 1r batx.A: 14 de gener.
«One can't prove that God doesn't exist, but science makes God unnecessary» hi diu. Ja ha sortit a la venda en castellà i català el darrer i polèmic llibre "The grand design" ( "El gran diseny") del famós astrofísic anglès Stephen Hawking sobre l'univers.
Aquest proper dimarts, 23 de novembre de 2010 a les 19 h tindrà lloc la conferència “Déu i l’univers: el debat de Stephen Hawking”, a càrrec de David Jou. 
* AMPLIACIÓ *
Aquests últims dies del primer trimestre passem a classe Inherit the wind (Herencia del viento), una pel·lícula dirigida per Stanley Kramer el 1960. Ara fa just 50 anys!Una pel·lícula en blanc i negre i de fa mig segle.... Ufffffff..... No desesperis abans d'hora! Ets davant d'una pel·lícula que ja té uns anys, però d'una gran pel·lícula en tot cas! Pensa que en ella l'important no és l'acció trepidant, els actors o actrius superguapos, els efectes especials espectaculars,... Has de canviar de xip: aquí el que importa són els diàlegs, la confrontació i debat d'idees (el creacionisme versus l'evolucionisme),... Tot i així, la pel·lícula és plena alhora d'humanitat i d'humor, i, si hi entres, segur que la gaudiràs.
La pel.lícula, un drama judicial basat en fets reals (el famós Scopes monkey trial), ens serveix com a exemple clar del conflicte (o no...) entre ciència i religió.
El fonamentalisme (que per ignorant arriba a ser violent), amb una lectura literal del text bíblic, hi queda molt ben retratat (l'advocat, el reverend, el mateix poble de Hillsboro). La postura oposada, el cientisme (ateu), el trobem representat en la figura del reporter.
L'advocat encarna (malgrat les crítiques dels fonamentalistes que el titllen d'ateu) el punt de vista "modern" que no veu contradicció entre les afirmacions científiques i les religioses. Ciència i religió no competeixen perquè s'ocupen de coses diferents (com ja va veure segles abans un lúcid Galileu Galilei!). Aquest és el missatge de l'escena final del film.
"The missing link" és el "creacionista". En el seu cartell diu "earth is only 40.000 years old"
"-Joe, do you believe fiends like those are descendants of ours? - No!" 
David Vaughn Elliott , membre de La Iglesia de Cristo a Parkville, EE.UU.
En los días de Jesucristo, los judíos se encontraban bajo la dictadura del Imperio Romano. Con la pregunta: "¿Es lícito dar tributo a César, o no?", los judíos intentaron atrapar a Jesús en la explosiva lucha política. Jesús les contestó: "Dad, pues, a César lo que es de César, y a Dios lo que es de Dios" (Mateo 22:17-21). Así enseñó Cristo el respeto a las autoridades terrenales y la obligación de pagarles los impuestos que imponen.
Cristo habló muy duro en contra de los ricos. Dijo: "difícilmente entrará un rico en el reino de los cielos" (Mateo 19:23). Sin embargo, nunca habló de reorganizar la sociedad para eliminar la pobreza. Jesús jamás incitó al pueblo a organizarse en contra de la injusticia, sino exhortó: "No os preocupéis por lo que habéis de comer... vuestro Padre sabe que tenéis necesidad..." (Lucas 12:29,30).
Algunas personas consideran a Jesús como el primer comunista porque enseñó la comunión. Sí, enseñó la comunión, pero en el sentido de amar al prójimo y ayudar al necesitado. Esto nada tiene que ver con ciertas teorías económicas como el comunismo, el socialismo o el capitalismo. Cristo no se hizo partidario de ningún sistema económico.
Jamás se unió Cristo a la lucha de las clases. Zaqueo, un rico cobrador de impuestos, al escuchar el mensaje de Cristo, declaró: "La mitad de mis bienes doy a los pobres". Jesús le contestó: "Hoy ha venido la salvación a esta casa" (Lucas 19:8,9). Cristo jamás luchó para cambiar las leyes civiles. Al contrario, luchó para cambiar los corazones. Enseñó mucho sobre el deber de ayudar a los pobres, no por la fuerza, ni por el cambio del sistema político-económico, sino por medio de la buena voluntad.
Cristo rehusó entrar en la lucha por los "derechos humanos". Todo su interés lo puso en los deberes humanos. Cuando un hombre le suplicó: "Dí a mi hermano que parta conmigo la herencia", Jesús le contestó: "¿Quién me ha puesto sobre vosotros como juez o partidor?" Y les dijo: "Mirad, y guardaos de toda avaricia" (Lucas 12:13-15). Aquel hombre buscaba justicia social. ¡Cristo le exhortó contra la avaricia del corazón!
Una vez pretendieron las multitudes apoderarse de Jesús para hacerle rey. Pero Cristo rotundamente rehusó aceptar este poder político. Al día siguiente Jesús condenó a todos los materialistas, llámense comunistas, socialistas, o capitalistas, sean ricos o pobres. Dijo: "Trabajad, no por la comida que perece, sino por la comida que a vida eterna permanece" (Juan 6:15, 27). Más tarde explicó: "Mi reino no es de este mundo" (Juan 18:36).
El reino de Cristo no es político; es espiritual, es del corazón. Cristo no vino para reformar a los gobiernos del mundo. Al contrario, Cristo vino para cambiar a los hombres individualmente. "Vino a buscar y a salvar lo que se había perdido" (Lucas 19:10). Vino a prepararnos para la muerte y el encuentro con nuestro Dios.
VISIÓ 2
"JESÚS FUE TAMBIÉN UN PRISIONERO POLÍTICO"
Entrevista d’Alexis Oliva a Leonardo Boff, fundador de la teologia de l’Alliberament.
Filósofo religioso y ecologista, el brasileño Leonardo Boff recibió el martes 10 de agosto el título de Visitante Distinguido en la Universidad Nacional de Córdoba, donde brindó la charla Grito de la tierra, grito de los pobres. Y se quedó en la ciudad para presenciar algo que “jamás imaginaba” que llegaría a ocurrir: el fundador de la vertiente cristiana progresista conocida como Teología de la Liberación asistió, al día siguiente, a una audiencia del juicio.
Durante un cuarto intermedio, Boff dialogó con Será Justicia sobre la dimensión teológica de la militancia revolucionaria latinoamericana y la represión que se abatió contra ella. Colgados de su cuello llevaba los retratos de dos casos ejemplares, víctimas de los fusilamientos de la UP1.
¿Qué reflexión hace de un juicio como este desde su concepto de justicia?
Leonardo Boff: Participo en este juicio por solidaridad, porque amigos míos como Marta (González de Baronetto) y Miguel Ángel (Mozé) fueron asesinados, fusilados. En general, pienso que hay un derecho de una nación a conocer la verdad e imputar a los que han cometido crímenes gravísimos contra la humanidad en nombre del terror de Estado. No era terror de bandas o de grupos militares; el Estado se comportó y se impuso como un Estado terrorista. Yo quise ver los rostros de esos criminales porque jamás imaginé que iban a estar donde están. Es un juicio de esta nación, pero un juicio de la conciencia de la humanidad. Son criminosos contra la humanidad y tienen que ser juzgados como tales. Y su memoria, guardada de tal manera que nunca más ocurra. Es importante porque se trata de salvaguardar la dignidad mínima de una nación, vinculada a derechos básicos que todos deben tener y gozar.
Estos nombres, Marta y Miguel Ángel, indican que las víctimas en parte fueron elegidas entre la militancia cristiana revolucionar
ia y cercana a los pobres. Esta causa también es emblemática en ese sentido…
LB: Muchos cristianos se han comprometido por los derechos humanos, como (Adolfo) Pérez Esquivel, que es el más simbólico. Pero muchos obispos se olvidan que somos herederos de un prisionero político, que fue aprisionado, torturado y crucificado: Jesús de Nazaret. Cuando uno escucha algunas homilías de autoridades eclesiásticas, pareciera que Jesús muriera de viejo en la cama, cercado de discípulos, pero nunca en la cruz. Pero él fue un liberador, tomó parte por los pobres, defendió el derecho de los marginados de la sociedad, predicó un amor incondicional y justicia para todos, y por eso murió. No murió porque todos mueren, murió porque lo mataron.
En este juicio conviven las dos iglesias: los fusilados, que eran parte de esa iglesia cercana a los pobres, y las autoridades cómplices de la represión.
LB: Creo que hay que partir de que la Iglesia como institución es un poder. Un poder autoritario, centralizado, monárquico… Y los poderes que tiene esa estructura son connaturales a otros poderes, también autoritarios. Por eso esa iglesia conservadora se acercó mucho a (el chileno Augusto) Pinochet, (el portugués Antonio de Oliveira) Salazar, (el español Francisco) Franco, (el italiano Benito) Mussolini y otros grandes dictadores, porque tiene la misma estructura funcional. En Argentina, muchos curas militares fueron cómplices defendiendo una teología de la tortura, diciendo que al anticristo hay que perseguirlo y matarlo. Traicionaron la herencia de Jesús en nombre del Evangelio.
¿Cómo refutar desde la filosofía cristiana esa idea que suelen transmitir los jerarcas de la Iglesia, de reconciliarnos en este mundo y que en todo caso la justicia la hará Dios?
LB: Es un grave error teológico. No se puede pedir reconciliación por encima de los crímenes y la justicia. Eso ofende la memoria de las víctimas. Ellos piensan en función de su situación, pero no piensan desde las víctimas. La Iglesia debería ser portavoz de las víctimas. Así, quieren olvidarlas y esa es una irresponsabilidad. Un obispo es mal pastor cuando pide eso.
3. Després és important que estudiïs tot el que es refereix als humanismes (ateu, existencialista, cristià), repassant especialment el que diuen els mestres de la sospita i Sartre. Per això et serà útil repassar les pàgines del llibre de text que en parlen i també les 3 entrades del 6 març de 2010, que s'hi refereixen.
4. Tingues present el full donat a classe amb el text d'Unamuno i la informació sobre la Teologia de l'Alliberament. Hauries de saber contestar preguntes com aquestes: San Manuel Bueno Mártir seria partidari de la Teologia de l'Alliberament? Què té a veure aquesta teologia i Karl Marx?,...
5. Llegeix les entrades del 7 de març "La ciència" i del 5 abril "Hi ha conflicte entre ciència i religió?" i tinguès clar què cau dins i què fora del camp d'estudi de la ciència, què vol dir que la ciència és "metodològicament agnòstica" i què són el cientisme i el fonamentalisme. Repassa també la selecció de textos ("Fe i Ciència") i assegura't que entens el que volen dir els seus autors.
6. Estigues atent a la pel.lícula "Herencia del viento" i repassa les notes que n'hagis pres durant la seva projecció a classe. Navega per l'entrada "Herencia del Viento" del dia 13 de novembre. Hauries de tenir clar de què tracta el film (basat en fets reals... quins?) i quina és la postura dels seus personatges principals. Assegura't de que saps respondre: Per què es dóna el conflicte entre creacionistes i evolucionistes? Què és això del "diseny intel·ligent"? Quina és la postura oficial de l'Església catòlica sobre l'origen de l'home? (rellegeix el text de Joan Pau II en el full amb la selecció de textos sobre fe i ciència!).
7. Pensa que aprofundir en algun aspecte mitjançant una "ampliació" et pot fer més entenedor i ahora més agradós (sucós) un tema.
Recorda que a part d'estudiar per l'examen, has de dur el dossier del trimestre per entregar-lo!
* AMPLIACIÓ *
alment les religions orientals han desvinculat menys salut i religió (cos i ànima, si es vol) que no pas les occidentals. Un exemple paradigmàtic d'això n'és la pràctica del ioga. Els seus beneficis per la salut són reconeguts àmpliament. Clica en la imatge (un sadhu o asceta hindú en una postura que no sembla d'entrada pas gaire saludable!) per sentir una explicació al respecte.
“Deia Râbi’â: “Qui adora el seu Senyor per temor o amb desig d’alguna recompensa, és un mal servent”. “I tu per què l’adores? – li preguntaren -. No esperes el Paradís?”. Ella respongué: “No en teniu prou que se’ns permeti adorar-lo?”. Râbi’â acostumava a dir: “Oh, Déu meu, si t’adoro per por a l’infern, crema’m a l’infern; si t’adoro amb l’esperança del Paradís, exclou-me del Paradís; però si només per Tu t’adoro, no m’amaguis la teva bellesa eterna.”
“Es podria dir que si en aquest món hi ha alguna cosa inútil, que no serveix per a res “pràctic”, això és la religió. També es pot dir que l’única cosa realment útil de cara a viure una vida digna, plenament humana, és la religió. Encara que semblin tan contradictòries, ambdues afirmacions són, segurament, prou defensables.
La intenció essencial de la religió no és servir per a res útil, no és resoldre res. (...)
... moltes de les societats del passat van mirar de fer la religió una eina útil. Però potser no van aconseguir mai que deixés de ser essencialment un fet inútil. (...)
... la seva veritable missió anava més enllà de les funcions socials i personals que se li assignaven. (...)
El nucli essencial 
del fet religiós no solament no pretén ser útil, sinó que és incòmode. Neguiteja. Subverteix. Critica. Interpel.la. Ho qüestiona tot; qualsevol cosa on ens vulguem agafar, qualsevol aixopluc, qualsevol convicció, qualsevol seguretat serà demolida per la interpel.lació religiosa. (...)
La religió es proposa,... canviar-nos el centre. Ara, és clar, qui gosa dir que fer això és ser útil, servir per a alguna cosa constructiva, fer alguna cosa “de bo”? (...)
El canvi de centre sembla tenir... unes conseqüències que fan que la religió acabi essent realment útil, realment eficaç a l’hora d’assolir una vida “vivible”, una vida digna, una vida veritablement humana. I això sempre des de la seva “inutilitat”.
Raimon Ribera: Religió i religions. Ed. de la Magrana, Barcelona, 1995
“A la experiencia de la Gran dimensión el ocurre algo semejante a lo que ocurre con la experiencia de la belleza. La experiencia de la belleza de todo lo que nos rodea no nos solventa nada. De igual forma sucede con la experiencia sagrada. Ni la belleza ni la experiencia religiosa solventan nada, ni dicen nada, pero nos hacen más capaces para que, por nosotros mismos y bajo nuestra propia responsabilidad, lo construyamos y solventemos todo, lo más correctamente posible.
Las religiones no proporcionan construcciones, mejoran la calidad del constructor”
Mariano Corbí: Religión sin religión. PPC, Madrid, 1996
Potser és millor que la religió sigui "inútil"? Què en penses?
