“Deia Râbi’â: “Qui adora el seu Senyor per temor o amb desig d’alguna recompensa, és un mal servent”. “I tu per què l’adores? – li preguntaren -. No esperes el Paradís?”. Ella respongué: “No en teniu prou que se’ns permeti adorar-lo?”. Râbi’â acostumava a dir: “Oh, Déu meu, si t’adoro per por a l’infern, crema’m a l’infern; si t’adoro amb l’esperança del Paradís, exclou-me del Paradís; però si només per Tu t’adoro, no m’amaguis la teva bellesa eterna.”
“Es podria dir que si en aquest món hi ha alguna cosa inútil, que no serveix per a res “pràctic”, això és la religió. També es pot dir que l’única cosa realment útil de cara a viure una vida digna, plenament humana, és la religió. Encara que semblin tan contradictòries, ambdues afirmacions són, segurament, prou defensables.
La intenció essencial de la religió no és servir per a res útil, no és resoldre res. (...)
... moltes de les societats del passat van mirar de fer la religió una eina útil. Però potser no van aconseguir mai que deixés de ser essencialment un fet inútil. (...)
... la seva veritable missió anava més enllà de les funcions socials i personals que se li assignaven. (...)
El nucli essencial 
del fet religiós no solament no pretén ser útil, sinó que és incòmode. Neguiteja. Subverteix. Critica. Interpel.la. Ho qüestiona tot; qualsevol cosa on ens vulguem agafar, qualsevol aixopluc, qualsevol convicció, qualsevol seguretat serà demolida per la interpel.lació religiosa. (...)
La religió es proposa,... canviar-nos el centre. Ara, és clar, qui gosa dir que fer això és ser útil, servir per a alguna cosa constructiva, fer alguna cosa “de bo”? (...)
El canvi de centre sembla tenir... unes conseqüències que fan que la religió acabi essent realment útil, realment eficaç a l’hora d’assolir una vida “vivible”, una vida digna, una vida veritablement humana. I això sempre des de la seva “inutilitat”.
Raimon Ribera: Religió i religions. Ed. de la Magrana, Barcelona, 1995
“A la experiencia de la Gran dimensión el ocurre algo semejante a lo que ocurre con la experiencia de la belleza. La experiencia de la belleza de todo lo que nos rodea no nos solventa nada. De igual forma sucede con la experiencia sagrada. Ni la belleza ni la experiencia religiosa solventan nada, ni dicen nada, pero nos hacen más capaces para que, por nosotros mismos y bajo nuestra propia responsabilidad, lo construyamos y solventemos todo, lo más correctamente posible.
Las religiones no proporcionan construcciones, mejoran la calidad del constructor”
Mariano Corbí: Religión sin religión. PPC, Madrid, 1996
Potser és millor que la religió sigui "inútil"? Què en penses?
No hay comentarios:
Publicar un comentario