Ciència & ètica al cinema


L'Illa

Direcció: Michael Bay. País: Estats Units. Any: 2005. Duració: 127 minuts. Gènere: Acció, ciència-ficció, thriller. Interpretació: Ewan McGregor (Lincoln Eco-Seis/Tom Lincoln), Scarlett Johansson (Jordan Delta-Dos/Sarah Jordan).

L’argument inicial és prou atractiu: en un futur no gaire llunyà, una catàstrofe ecològica redueix la humanitat a uns quants centenars d’homes i dones que viuen reclosos en un modern complex subterrani. En una societat on el contacte íntim està prohibit i l’alta tecnologia controla fins i tot els somnis, l’únic al·licient que tenen els seus habitants és esperar a ser traslladats algun dia a “L’illa”, l’últim reducte del planeta lliure de contaminació, la promesa d’un paradís. La parella protagonista (McGregor - Johansson) descobrirà, però, que hi ha una altra vida a l’exterior i que tot allò que coneixen no és més que un muntatge que amaga interessos milionaris al voltant de la clonació. Descobert el pastís, tot el que s’esdevé després és una successió de persecucions i destrosses a ritme de videoclip, on els protagonistes semblen ben bé superherois, capaços d’esquivar pluges de bales, aixecar objectes que pesen tones o caure quaranta metres sense trencar-se ni un trist metacarpià. Tot i aquesta irritant despreocupació per un mínim de versemblança, hi ha seqüències que destil·len pura adrenalina, com la de la persecució a l’autopista.En definitiva, “L'illa” no avorreix, però tampoc enamora. Una pel·lícula d’estiu, vaja. Michael Bay és incapaç d’aprofitar un bon argument i perd el nord quan comencen els focs d’artifici. Això sí, per distreure la calor i acompanyar unes crispetes ja està prou bé.

Ciència & Religió al cinema

Ciència & Religió al cinema

Herencia del viento; [Inherit the Wind]

Kramer, Stanley; [direcció]; Tracy, Spencer; March, Fredric; Kelly, Gene; [intèrprets]; Smith, Harold Jacob; Young, Ned; [guió]; Gold, Ernest; [música]

Metro Goldwyn Mayer, 2004; [edició en dvd]; 1960; [producció]

És una adaptació de l'obra de teatre de Jerome Lawrence i Robert E., basada en un dels episodis més espectaculars de la jurisprudència nord-americana. Les teories contraposades del darwinisme i del creacionisme són els dos pols oposats que enfronten en una explosiva batalla de creences l'advocat Henry Drummond (Tracy) al líder ultraconservador Matthew Harrison Brady (March) en una petita ciutat de Tennessee l'estiu de 1925: s'hi jutja un professor de biologia per divulgar i ensenyar la teoria de l'evolució de Darwin al seu alumnat. El judici, que va tenir una enorme transcendència social, es va convertir en una batalla titànica entre els advocats de la defensa i de l'acusació. La pel·lícula mostra la controvèrsia entre ciència i fe així com diferents actituds: la intransigència religiosa, la indiferència cap al fet religiós, i una actitud de respecte mutu dins la seva respectiva autonomia. Pot, també, servir per debatre com han d'entendre's certes afirmacions de la Bíblia i la Bíblia com a text revelat.

Contact

Zemeckis, Robert; [director]; Foster, Jodie; Mcconaughey, Matthew; Woods, James; Hurt, John; Skerrit, Tom; Bassett, Angela; [intèrprets]Warner Bros, 1998

Apassionant aventura del dia en el que l'home pren contacte amb la vida més enllà dels límits de la Terra. La protagonista interpreta a l'astrònoma Ellie Arroway, una dona immersa en el món de la ciència i Palmer Joss és l'especialista espiritual, un home de fe. Ambdós són pols oposats dintre l'espectre de personatges que intervenen en aquesta història, i els jugadors inesperats d'una època del món on el compte enrere del major viatge de la humanitat està a punt de començar. Està basada en la novel·la homònima de Carl Sagan, astrònom que va realitzar aportacions importants en el camp de l'astronomia planetària.

Agora

Alejandro Amenábar (Director); Rachel Weisz (protagonista). Drama històric 2009

És la cinquena pel·lícula d'Amenábar i la seva segona rodada completament en anglès després de

The Others. La història se situa en l'any 391 a la ciutat d'Alexandria (Egipte). La seva protagonista és la matemàtica, filòsofa i astrònoma Hipàtia que va ser assassinada pels seguidors del bisbe Ciril d'Alexandria el 415. Segons l'autor, es tracta de la seva pel·lícula més personal, i també ha estat qualificada d'al·legat contra la intolerància.

ORIENTACIONS PER A REALITZAR EL DOSSIER

1. Abans de res: No entreguis els fulls sense, com a mínim grapar-los. No n'hi ha prou de posar-los en un porta-folis o posar-hi un clip!

2. Una portada és una excel.lent manera de començar! Millor si hi poses el nom del crèdit, del professor, el teu nom i cognoms, el teu curs i grup i la data.

3. Tot seguit seria una molt bona idea posar-hi un índex. Això vol dir també numerar les pàgines. T'ajudarà a ordenar tot el material i quedaràs la mar de bé.

4. Després seria genial posar-hi, més llarga o més curta, una introducció. Una mena de presentació on expliquis què hi ha en el dossier, què hem treballat durant el trimestre, com has ordenat les coses i per què, quines dificultats has tingut, què has après, què t'ha interessat, sorprès, agradat o desagradat,...

5. Més tard ja pots anar posant tot el material: fotocòpies donades pel professor, apunts, esquemes, exercicis, resums del llibre, recerques i comentaris personals,... És important però mantenir un cert ordre i coherència en tot allò que posis.

6. Recorda que també és important la presentació. Sigui fet a mà o a l'ordinador cal que t'esmercis en fer un treball que també entri pels ulls. És important el contingut (i tant!), però també la forma. Això passa doncs per cuidar la lletra, l'ortografia, entre molts altres elements.

7. L'últim element és la puntualitat. Cal entregar el treball en els terminis acordats i justificar en tot cas un possible retard en la introducció.

8. Pensa que es valora que un treball contingui allò que s'ha treballat, però també és interessant que, sempre que puguis, diguis la teva, és a dir, donis la teva opinió raonada sobre els temes. Evidentment no es tracta de dir el que penso que el professor vol sentir, sinó de manifestar posicionaments personals de forma argumentada.

9. El temps de treball a classe és molt breu i no dóna temps per a aprofundir en la temàtica del curs. Si alguna vegada et sents motivat per un tema que hi està relacionat, pots lliurement investigar-lo i posar en el dossier el fruit de les teves recerques. Si aportes algun material (diari, revista, pàgina web,...), cita'n sempre la font.

LA

CIÈNCIA...

...és INSENSIBLE:

La ciència no fa consideracions de caire estètic (sobre la bellesa o no de la realitat: l'univers, les seves lleis,...). No diu coses com "què bonic!", "Això és maravellós". Aquestes afirmacions potser són molt humanes, però no són gens científiques!

I això perquè no hi ha manera de provar ni la veritat ni la falsedat d'afirmacions d'aquesta mena. La bellesa d'una cosa cau fora del que la ciència estudia. La ciència doncs calcula, mesura, analitza, pero no s'emociona, no es meravella,...

Un bon cièntífic no ho és perquè li encantin o fascinin les coses,... Ho és si sap com són, com funcionen, si en coneix les lleis a les que estan subjectes... Per a ser bon científic cal exactitud, precisió i és completament irrellevant el sentiment, la imaginació,...

En fi, la ciència no és pas poesia, no és art. I tot i que hi ha científics que també són poetes o artistes, una cosa no té res a veure amb l'altra. Cap botànic seriós no esperarà trobar informació científica rellevant a l'oda de Pablo Neruda a la carxofa!

Albert Einstein va dir...

"Sería posible describir todo científicamente, pero no tendría ningún sentido; carecería de significado el que usted describiera a la sinfonía de Beethoven como una variación de la presión de la onda auditiva."

Afortunadament la mirada científica no és l'única i això ens permet valorar amb més justícia les coses. No trobes?

Altres frases, per a ser justos, a favor i en contra de la nostra afirmació:

"La ciencia no me interesa. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la contradicción, cosas que me son preciosas."

Luis Buñuel (1900-1983) Cineasta español.

"En el punto donde se detiene la ciencia, empieza la imaginación."

Jules de Gaultier (1858-1942) Filòsof francès.

"La botánica no es una ciencia; es el arte de insultar a las flores en griego y latín."

Jean Baptiste Alphonse Karr (1808-1890) Escritor francés.

"A los hombres les encanta maravillarse. Esto es la semilla de la ciencia."

Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta i pensador estadounidenc.

"Las matemáticas poseen no sólo la verdad, sino cierta belleza suprema. Una belleza fría y austera, como la de una escultura."

Bertrand Russell (1872-1970) Filòsof, matemátic i escriptor anglès.

"El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris."

Carl Sagan 1934-1996) popular astrònom estadounidenc i divulgador científic.

...és AMORAL:

La ciència no fa consideracions de caire ètic (sobre el bé -bondat- o mal -maldat- de les coses). No diu si les coses estan moralment bé o malament. No diu per exemple: "això és indigne!" o "no hi ha dret a...", etc... Aquestes consideracions potser són molt humanes també, però tampoc no són científiques!

I això perquè tampoc no hi ha manera de provar la veritat o la falsedat d'aquesta mena d'afirmacions. La bondat o maldat de les coses cau fora d'allò que la ciència estudia. La ciència, repetim-ho, analitza, calcula, mesura... però en cap cas fa judicis o valoracions morals! Així, per exemple, la ciència no diu si un avortament està bé o malament, sols explica com pot realitzar-se amb èxit.

Un bon científic doncs no ho és pas perquè tingui alts valors i principis morals. De fet pot ser un poca vergonya, algú deshonest i egoista i seguir sent, una eminència a nivell científic. Ser mala persona no et fa ser mal científic igual com ser bon científic no et fa ser bona persona. Hi ha, per exemple, científics sense escrúpols (el doctor Frankenstein!) que són grans científics!

En fi, la ciència no és la moral. I tot i que molts científics han estat persones amb alts valors i que han parlat de com hem de viure, això no els feia millor científics, sols millors persones. Tanmateix, no prefereixes que t'operi un bon metge encara que sigui mala persona a que t'operi un incompetent amb molt bon cor?

Agunes frases al respecte:

"Las matemáticas no mienten, lo que hay son muchos matemáticos mentirosos"

(Henry David Thoureau (1817-1862) Escriptor, poeta i pensador.

"Poco me satisface aquella ciencia que no ha sabido hacer virtuosos a quienes la profesaron."
Salustio (83 AC-35 AC) Caius Sallustius Crispus. Historiador llatí.

"La ciencia no es sino una perversión de sí misma a menos que tenga como objetivo final el mejoramiento de la humanidad."

Nikola Tesla (1856-1943) Físic, matemàtic i enginyer elèctric croata.

"Hemos aprendido a volar como los pájaros y a nadar como los peces, pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir juntos como hermanos."

Martin Luter King

és AGNÒSTICA:

La ciència moderna tampoc no fa consideracions de caire metafísic o religiós (sobre l'ànima, Déu, el destí, el sentit o significat de la vida, el cel i l'infern, la reencarnació,...). No diu coses com per exemple: "Déu va crear el món i ens estima", "Déu no existeix", "tot plegat és absurd, el món no té cap significat darrer",... Aquestes afirmacions són legítimes en tant que són humanes i són respostes a qüestions que ens interessen però no són gens científiques. I compte! No ho són les afirmacions creients però tampoc ho són les atees!

I això és així pel que anem dient: de les afirmacions metafísiques tampoc no es pot provar que siguin vertaderes o falses. I doncs afirmacions d'aquesta manera no podran mai ser científiques. Déu, el més enllà, el per què de tot plegat són coses que poden preocupar a les persones, però no coses de les que s'ocupin els científics.

I és per això que un científic podrà ser creient o ateu, però no serà millor científic per ser una cosa o una altra, sinó per fer bé la seva feina. I la seva feina no és ocupar-se d'allò que no pot provar. La ciència doncs, metodològicament, és agnòstica. No afirma ni nega Déu!

La ciència d'allò que afirma la religió (igual que del que diu l'ètica i l'estètica) no en pot dir res. Són coses que cauen fora del seu àmbit, fora dels seus límits. És clar que cal saber que la religió utilitza a vegades un llenguatge propi que no s'ha d'agafar de forma literal. Això però és un altre tema del que ens convè parlar (veure l'entrada: "El conflicte entre religió i ciència").

Algunes frases interessants... i divertides d'altres!

"La ciencia, a pesar de sus progresos increíbles, no puede ni podrá nunca explicarlo todo. Cada vez ganará nuevas zonas a lo que hoy parece inexplicable. Pero las rayas fronterizas del saber, por muy lejos que se eleven, tendrán siempre delante un infinito mundo de misterio."

Gregorio Marañón (1887-1960) Metge i escriptor espanyol.

"Las matemáticas son el alfabeto con el cual Dios ha escrito el Universo."

Galileo Galilei (1564-1642) Físic i astrónom italià.

"Un poco de ciencia aleja de Dios, pero mucha ciencia devuelve a Él."
Louis Pasteur (1822-1895) Químic i microbiòleg francès.

"En realidad, prefiero la ciencia a la religión. Si me dan a escoger entre Dios y el aire acondicionado, me quedo con el aire." (Woody Allen)

I tu què en penses de tot plegat?

L'HUMANISME CRISTIÀ:

EMMANUEL MOUNIER

(1905-1950)

Mounier va ser un filòsof francès cristià, atent a la problemàtica social i política. Va fundar el moviment personalista (personalisme) i la revista Esprit. La seva vida i la seva obra són exemple d'un ferm compromís. Cec d'un ull i amb problemes d'oïda, va ser presoner dels alemanys durant la segona guerra mundial i va morir als 45 anys d'esgotament.

Per Mounier, a diferència de l'humanisme ateu dels mestres de la sospita (Marx, Nietzsche i Freud) o de Sartre, la religió (el cristianisme) sí que és quelcom humanitzador. La religió no és doncs una nosa en el desenvolupament de la persona sinó que n'és un motor, quelcom positiu i no pas negatiu. Déu i l'home no són rivals. Per tal d'afirmar l'home no cal negar Déu!

Per a Mounier, com de fet per a tots els humanistes, no n'hi ha prou de nèixer. Ens hem de convertir en persones, a risc de ser, com diu ell, només individus. I com arribem a ser persones? Mitjançant un procés de conversió, de purificació, mitjançant un compromís doncs d'anar canviant un mateix, alliberant-se d'impureses.

Mounier destaca cinc punts bàsics per a resumir en què consisteix aquest canvi que ha de desenvolupar tant la persona com la societat.

1. Sortir d'un mateix: Suposa lluitar contra el propi egocentrisme, narcissisme i individualisme. Cal veure més enllà d'un mateix, tenir en compte l'altre.

2. Comprendre: Per Mounier això significa situar-se en el punt de vista de l'altre. És l'empatia. Comprendre voldrà dir doncs no generalitzar ("etiquetar") quan em refereixo a un altre ésser humà ("tots els joves de la teva edat són..."; "tots els madrilenys són...") i no utilitzar ningú (tractant-lo com un "mitjà" i no com un "fi en si mateix", no respectant la seva dignitat).

3. Prendre sobre d'un mateix: Això significa assumir els problemes i el sofriment de l'altre com a propis. Mostrar-se sempre disponible l'altre: interessar-'s'hi, voler ajudar-lo.

4. Donar-se: És relacionar-se amb l'altre sense buscar el benefici o interès propi, sense "calcular" què en puc treure. És doncs relacionar-s'hi desinteressadament, amb generositat.

5. Ser fidel: Signfica comprometre's amb la pròpia consciència, mostrar-se fidel a uns valors i principis. Actuar doncs amb criteri i coherència respecte a allò que un creu, encara que costi.

Aquests valors són valors inspirats en l'Evangeli. Per Mounier existir és estimar.

I tu, què hi dius?

L'HUMANISME EXISTENCIALISTA

JEAN-PAUL SARTRE

(1905-1980)

Francès, màxim representat de l'existencialisme humanista. A més a mes de filòsof, Sartre va ser escriptor i dramaturg. Li van concedir el premi Nobel de literatura però el va rebutjar.

Sartre afirma que la nostra existència (com la del món sencer) és del tot innecessària ("contingent"). No arribem a l'existència per cap raó determinada. Estem, per dir-ho d'alguna manera, "de més"! L'existència per tant no té cap sentit, és absurda: no obeeix a cap pla diví, no compleix cap destí,... El sentiment que això pot provocar a qui n'és conscient és una barreja de vertigen i fàstic, el que Sartre anomena "nàusea".

Un artesa pot fabricar un objecte i aquest tindrà una "raó de ser", una "funció" (un got és, per exemple per a beure), estarà "justificat". L'ésser huma, per Satre, no és "per a res". No hi ha cap Déu-artesà que ens hagi fet a nosaltres. Ho podem pensar però serà enganyar-nos, una forma tramposa de no sentir aquella nàusea.

Sartre considera que allò més propi de l'èsser humà és la seva consciència i doncs la llibertat que aquesta implica. Sartre diu que estem, de fet, "condemnats a ser lliures", en tant que ningú ha triat nèixer, i existir comporta necessàriament haver d'escollir sempre entre les opcions que se'ns van presentant. Aquesta llibertat significa alhora que som els únics responsables de les nostres decisions. Quan hom se n'adona d'això (que res en el meu futur està decidit abans que jo actuï i que allò que faci dependrà només de mi) sent, obviament, angoixa.

Davant de la nausea i l'angoixa que ens provoca l'existència hom pot actuar de forma covarda i menyspreable, mirar de tranquil.litzar-se tot enganyant-se. És el que Sartre anomena, actuar de mala fe, ser inautèntic. La mala fe consisteix en inventar-se una forma o altra de determinisme que m'alliberi de ser plenament responsable dels meus actes. La mala fe doncs és donar excuses, excusar-se. Dir, per exemple, que sóc d'una manera (per culpa del meu passat, la meva infantesa, la meva educació, els meus gens, el meu caràcter,...), que no puc canviar i que per això faig el que faig. Per Sartre, està clar: som com triem ser a cada moment.

Per Sartre, el creient també actua de mala fe quan inventa un Déu que l'allibera d'una existència sense cap sentit darrer. Refugiar-se en la nostra condició pecadora, referir-s'hi com a excusa per a treure's un responsabilitat sobre els propis actes, també seria actuar de mala fe. Cliqueu a la imatge per saber-ne més.

Què en penses tu?

L'humanisme ateu: Els mestres de la sospita

L'humanisme ateu considera que per a realitzar-se com a persona és millor negar l'existència de Déu, que la religió és més aviat un impediment que no pas un ajut a l'hora de desenvolupar-se i crèixer com a ésser humà.

Hi ha tres pensadors (Marx, Nietzsche i Freud) que defensen això i que han rebut el nom genèric de "mestres de la sospita". Tots tres van "sospitar" que la religió no era pas quelcom bo i vertader, ans el contrari, quelcom dolent i fals que calia deixar enrere.

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

Filòleg i filòsof alemany, un dels pensadors més influents del s. XIX. Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental.

Segons Nietzsche l'ideal humà no és l'home evangèlic sinó el que ell anomena "Superhome". El Superhome rebutja i menysprea els valors cristians (que ell considera una moral d'esclaus): la humilitat, el servei, la paciència, l'obediència, la misericòrdia, la no-violència,... El Superhome assumeix doncs els valors oposats: l'egoisme, la força, l'orgull, la fe en un mateix... Aprecia tot el que és superior i altiu: la voluntat de poder! (el desig d'expandir-se i d'imposar-se als altres). És el que ell anomena la moral dels Senyors.

Segons Nietzsche la moral cristiana disminueix l'impuls vital (la voluntat de poder), és contrària a la vida, nega la vida. Passa el mateix amb la idees, segons ell inventades, d'un cel o paradís (vida eterna), contrària a la terra i a la única vida veritable, amb la idea d'ànima, contrària a la de cos. Per Nietzsche doncs si estimem la vida, si volem ser éssers humans com cal, és precís rebutjar la religió. La religió, en síntesi, és per aquest pensador un invent de persones menyspreables (dèbils, covardes, ressentides,...) que necessiten sentir-se bones i segures enmig de la cruesa que caracteritza la vida. La filosofia de Nietzsche ha estat anomenada per això "Vitalisme".

Nietzsche se sent com un profeta que anuncia la fi d'un temps i l'inici d'una nova era lliure de les creences cristianes i la seva moral tan nociva. Proclama que "Deú ha mort".

Nietzsche parla de l'"etern retorn". Diu que viurem aquesta mateixa vida que vivim ara una vegada i una altra, eternament. Per ell, només el Superhome és prou fort per desitjar això i no necessitar refugiar-se imaginant una "altra vida"! Cliqueu damunt de la imatge per saber-ne més.

KARL MARX (1818-1883)

Va ser un intel.lectual i militant comunista alemany d'origen jueu. A la seva extensa obra hi ha de tot: filosofia, història, religió, política, economia,... A les seves doctrines filosòfiques i polítiques se les anomena "marxisme". Cliqueu damunt de la imatge per saber-ne més.

Marx creia que fins als seus dies els filòsfofs s'havien dedicat a entendre el món, però allò que calia fer de debó era canviar-lo. I això perquè la societat és injusta i sempre n'hi ha que viuen aprofitant-se del treball d'altres. Ell considerava que això caracteritzava també la seva època: el sistema econòmic capitalista, promovent per sobre de tot el benefici privat, acaba en l'explotació d'uns homes per altres.

Marx va afirmar que la religió és l'"opi del poble". Per ell, la classe treballadora, que malvivia en una situació miserable, es refugiava en una ficció per a tirar endavant, consolats així davant de tanta penúria. La religió per Marx és doncs una "droga", quelcom que ens serveix per a evadir-nos d'una realitat injusta i desgraciada que no ens atrevim a canviar.

Per Marx, la religió predica amb engany que existeix un cel on serem feliços i d'aquesta manera fa que un quedi consolat i no faci res per canviar les coses (el sistema econòmic,...) que ens fan infeliços. La religió serveix doncs a aquells que volen que res no canviï i frena tota possible revolució de la classe treballadora. Per Marx cal deixar d'enganyar-se amb les fantasies de la religió i unir-se per a lluitar i crear una societat igualitària on tots puguem ser feliços realment.

L'home nou que Marx predica és doncs ateu. Per ell, només rebutjant les creences religioses (una droga nefasta) podrà un abandonar la seva resignació "cristiana", buscant la justícia i la felicitat en aquest món i no esperant-la en un altre de no real.

Diversos règims comunistes han fet de l'ateisme una doctrina pròpia de l'estat i l'han imposat per la força. És el que hom anomena ateisme d'estat.

SIGMUND FREUD (1856-1939)

Va ser un metge i neuròleg austríac i el creador de la Psicoanàlisi.

Per Freud, estudiós del psiquisme humà, la persona ideal és la que avança des de l'època infantil fins l'edat adulta, superant totes les fases i no quedant-s'hi encallat. Doncs bé, per Freud, la persona creient, s'ha quedat en una fase infantil. Per què diu això Freud?

Freud veié que l'infant necessita del seu pare car aquest li dóna la protecció que troba a faltar davant un món que se li presenta com a amenaçador. L'infant se sent "amparat", segur, perquè sap que hi ha el seu pare que cuida d'ell i que no l'abandona mai.

Doncs bé, per Freud, els creients han forjat una il.lusió, un Déu Pare (poderós i bo) que els serveix per a sentir-se protegits així com se sent un infant amb el seu pare. De forma malaltissa (per Freud la religió és una patologia, una neurosi), han imaginat aquest Pare celestial per a així sentir-se per sempre més amparats davant d'un món tan cruel com absurd.

Per Freud està clar: El Déu Pare de la religió és "sospitosament" semblant en les seves funcions al nostre pare. Però naturalment, ja som "grandets" i hem d'aprendre a passar sense ell, i, encara que costi, afrontant les coses sense solucions fantasioses, "infantils".

Freud creia que la humanitat tot just sortia també d'una fase infantil i que en el futur no necessitaria d'aquesta il.lusió, la religió. Cliqueu damunt de la imatge per saber-ne més.

I tu què en penses? Pots estar més o menys d'acord o no amb les idees d'aquests pensadors, però està clar que el que diuen sobre la religió, siguis o no creient, no et deixa indiferent.