L'HUMANISME CRISTIÀ:

EMMANUEL MOUNIER

(1905-1950)

Mounier va ser un filòsof francès cristià, atent a la problemàtica social i política. Va fundar el moviment personalista (personalisme) i la revista Esprit. La seva vida i la seva obra són exemple d'un ferm compromís. Cec d'un ull i amb problemes d'oïda, va ser presoner dels alemanys durant la segona guerra mundial i va morir als 45 anys d'esgotament.

Per Mounier, a diferència de l'humanisme ateu dels mestres de la sospita (Marx, Nietzsche i Freud) o de Sartre, la religió (el cristianisme) sí que és quelcom humanitzador. La religió no és doncs una nosa en el desenvolupament de la persona sinó que n'és un motor, quelcom positiu i no pas negatiu. Déu i l'home no són rivals. Per tal d'afirmar l'home no cal negar Déu!

Per a Mounier, com de fet per a tots els humanistes, no n'hi ha prou de nèixer. Ens hem de convertir en persones, a risc de ser, com diu ell, només individus. I com arribem a ser persones? Mitjançant un procés de conversió, de purificació, mitjançant un compromís doncs d'anar canviant un mateix, alliberant-se d'impureses.

Mounier destaca cinc punts bàsics per a resumir en què consisteix aquest canvi que ha de desenvolupar tant la persona com la societat.

1. Sortir d'un mateix: Suposa lluitar contra el propi egocentrisme, narcissisme i individualisme. Cal veure més enllà d'un mateix, tenir en compte l'altre.

2. Comprendre: Per Mounier això significa situar-se en el punt de vista de l'altre. És l'empatia. Comprendre voldrà dir doncs no generalitzar ("etiquetar") quan em refereixo a un altre ésser humà ("tots els joves de la teva edat són..."; "tots els madrilenys són...") i no utilitzar ningú (tractant-lo com un "mitjà" i no com un "fi en si mateix", no respectant la seva dignitat).

3. Prendre sobre d'un mateix: Això significa assumir els problemes i el sofriment de l'altre com a propis. Mostrar-se sempre disponible l'altre: interessar-'s'hi, voler ajudar-lo.

4. Donar-se: És relacionar-se amb l'altre sense buscar el benefici o interès propi, sense "calcular" què en puc treure. És doncs relacionar-s'hi desinteressadament, amb generositat.

5. Ser fidel: Signfica comprometre's amb la pròpia consciència, mostrar-se fidel a uns valors i principis. Actuar doncs amb criteri i coherència respecte a allò que un creu, encara que costi.

Aquests valors són valors inspirats en l'Evangeli. Per Mounier existir és estimar.

I tu, què hi dius?