LA

CIÈNCIA...

...és INSENSIBLE:

La ciència no fa consideracions de caire estètic (sobre la bellesa o no de la realitat: l'univers, les seves lleis,...). No diu coses com "què bonic!", "Això és maravellós". Aquestes afirmacions potser són molt humanes, però no són gens científiques!

I això perquè no hi ha manera de provar ni la veritat ni la falsedat d'afirmacions d'aquesta mena. La bellesa d'una cosa cau fora del que la ciència estudia. La ciència doncs calcula, mesura, analitza, pero no s'emociona, no es meravella,...

Un bon cièntífic no ho és perquè li encantin o fascinin les coses,... Ho és si sap com són, com funcionen, si en coneix les lleis a les que estan subjectes... Per a ser bon científic cal exactitud, precisió i és completament irrellevant el sentiment, la imaginació,...

En fi, la ciència no és pas poesia, no és art. I tot i que hi ha científics que també són poetes o artistes, una cosa no té res a veure amb l'altra. Cap botànic seriós no esperarà trobar informació científica rellevant a l'oda de Pablo Neruda a la carxofa!

Albert Einstein va dir...

"Sería posible describir todo científicamente, pero no tendría ningún sentido; carecería de significado el que usted describiera a la sinfonía de Beethoven como una variación de la presión de la onda auditiva."

Afortunadament la mirada científica no és l'única i això ens permet valorar amb més justícia les coses. No trobes?

Altres frases, per a ser justos, a favor i en contra de la nostra afirmació:

"La ciencia no me interesa. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la contradicción, cosas que me son preciosas."

Luis Buñuel (1900-1983) Cineasta español.

"En el punto donde se detiene la ciencia, empieza la imaginación."

Jules de Gaultier (1858-1942) Filòsof francès.

"La botánica no es una ciencia; es el arte de insultar a las flores en griego y latín."

Jean Baptiste Alphonse Karr (1808-1890) Escritor francés.

"A los hombres les encanta maravillarse. Esto es la semilla de la ciencia."

Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta i pensador estadounidenc.

"Las matemáticas poseen no sólo la verdad, sino cierta belleza suprema. Una belleza fría y austera, como la de una escultura."

Bertrand Russell (1872-1970) Filòsof, matemátic i escriptor anglès.

"El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris."

Carl Sagan 1934-1996) popular astrònom estadounidenc i divulgador científic.

...és AMORAL:

La ciència no fa consideracions de caire ètic (sobre el bé -bondat- o mal -maldat- de les coses). No diu si les coses estan moralment bé o malament. No diu per exemple: "això és indigne!" o "no hi ha dret a...", etc... Aquestes consideracions potser són molt humanes també, però tampoc no són científiques!

I això perquè tampoc no hi ha manera de provar la veritat o la falsedat d'aquesta mena d'afirmacions. La bondat o maldat de les coses cau fora d'allò que la ciència estudia. La ciència, repetim-ho, analitza, calcula, mesura... però en cap cas fa judicis o valoracions morals! Així, per exemple, la ciència no diu si un avortament està bé o malament, sols explica com pot realitzar-se amb èxit.

Un bon científic doncs no ho és pas perquè tingui alts valors i principis morals. De fet pot ser un poca vergonya, algú deshonest i egoista i seguir sent, una eminència a nivell científic. Ser mala persona no et fa ser mal científic igual com ser bon científic no et fa ser bona persona. Hi ha, per exemple, científics sense escrúpols (el doctor Frankenstein!) que són grans científics!

En fi, la ciència no és la moral. I tot i que molts científics han estat persones amb alts valors i que han parlat de com hem de viure, això no els feia millor científics, sols millors persones. Tanmateix, no prefereixes que t'operi un bon metge encara que sigui mala persona a que t'operi un incompetent amb molt bon cor?

Agunes frases al respecte:

"Las matemáticas no mienten, lo que hay son muchos matemáticos mentirosos"

(Henry David Thoureau (1817-1862) Escriptor, poeta i pensador.

"Poco me satisface aquella ciencia que no ha sabido hacer virtuosos a quienes la profesaron."
Salustio (83 AC-35 AC) Caius Sallustius Crispus. Historiador llatí.

"La ciencia no es sino una perversión de sí misma a menos que tenga como objetivo final el mejoramiento de la humanidad."

Nikola Tesla (1856-1943) Físic, matemàtic i enginyer elèctric croata.

"Hemos aprendido a volar como los pájaros y a nadar como los peces, pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir juntos como hermanos."

Martin Luter King

és AGNÒSTICA:

La ciència moderna tampoc no fa consideracions de caire metafísic o religiós (sobre l'ànima, Déu, el destí, el sentit o significat de la vida, el cel i l'infern, la reencarnació,...). No diu coses com per exemple: "Déu va crear el món i ens estima", "Déu no existeix", "tot plegat és absurd, el món no té cap significat darrer",... Aquestes afirmacions són legítimes en tant que són humanes i són respostes a qüestions que ens interessen però no són gens científiques. I compte! No ho són les afirmacions creients però tampoc ho són les atees!

I això és així pel que anem dient: de les afirmacions metafísiques tampoc no es pot provar que siguin vertaderes o falses. I doncs afirmacions d'aquesta manera no podran mai ser científiques. Déu, el més enllà, el per què de tot plegat són coses que poden preocupar a les persones, però no coses de les que s'ocupin els científics.

I és per això que un científic podrà ser creient o ateu, però no serà millor científic per ser una cosa o una altra, sinó per fer bé la seva feina. I la seva feina no és ocupar-se d'allò que no pot provar. La ciència doncs, metodològicament, és agnòstica. No afirma ni nega Déu!

La ciència d'allò que afirma la religió (igual que del que diu l'ètica i l'estètica) no en pot dir res. Són coses que cauen fora del seu àmbit, fora dels seus límits. És clar que cal saber que la religió utilitza a vegades un llenguatge propi que no s'ha d'agafar de forma literal. Això però és un altre tema del que ens convè parlar (veure l'entrada: "El conflicte entre religió i ciència").

Algunes frases interessants... i divertides d'altres!

"La ciencia, a pesar de sus progresos increíbles, no puede ni podrá nunca explicarlo todo. Cada vez ganará nuevas zonas a lo que hoy parece inexplicable. Pero las rayas fronterizas del saber, por muy lejos que se eleven, tendrán siempre delante un infinito mundo de misterio."

Gregorio Marañón (1887-1960) Metge i escriptor espanyol.

"Las matemáticas son el alfabeto con el cual Dios ha escrito el Universo."

Galileo Galilei (1564-1642) Físic i astrónom italià.

"Un poco de ciencia aleja de Dios, pero mucha ciencia devuelve a Él."
Louis Pasteur (1822-1895) Químic i microbiòleg francès.

"En realidad, prefiero la ciencia a la religión. Si me dan a escoger entre Dios y el aire acondicionado, me quedo con el aire." (Woody Allen)

I tu què en penses de tot plegat?