L'humanisme ateu: Els mestres de la sospita

L'humanisme ateu considera que per a realitzar-se com a persona és millor negar l'existència de Déu, que la religió és més aviat un impediment que no pas un ajut a l'hora de desenvolupar-se i crèixer com a ésser humà.

Hi ha tres pensadors (Marx, Nietzsche i Freud) que defensen això i que han rebut el nom genèric de "mestres de la sospita". Tots tres van "sospitar" que la religió no era pas quelcom bo i vertader, ans el contrari, quelcom dolent i fals que calia deixar enrere.

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

Filòleg i filòsof alemany, un dels pensadors més influents del s. XIX. Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental.

Segons Nietzsche l'ideal humà no és l'home evangèlic sinó el que ell anomena "Superhome". El Superhome rebutja i menysprea els valors cristians (que ell considera una moral d'esclaus): la humilitat, el servei, la paciència, l'obediència, la misericòrdia, la no-violència,... El Superhome assumeix doncs els valors oposats: l'egoisme, la força, l'orgull, la fe en un mateix... Aprecia tot el que és superior i altiu: la voluntat de poder! (el desig d'expandir-se i d'imposar-se als altres). És el que ell anomena la moral dels Senyors.

Segons Nietzsche la moral cristiana disminueix l'impuls vital (la voluntat de poder), és contrària a la vida, nega la vida. Passa el mateix amb la idees, segons ell inventades, d'un cel o paradís (vida eterna), contrària a la terra i a la única vida veritable, amb la idea d'ànima, contrària a la de cos. Per Nietzsche doncs si estimem la vida, si volem ser éssers humans com cal, és precís rebutjar la religió. La religió, en síntesi, és per aquest pensador un invent de persones menyspreables (dèbils, covardes, ressentides,...) que necessiten sentir-se bones i segures enmig de la cruesa que caracteritza la vida. La filosofia de Nietzsche ha estat anomenada per això "Vitalisme".

Nietzsche se sent com un profeta que anuncia la fi d'un temps i l'inici d'una nova era lliure de les creences cristianes i la seva moral tan nociva. Proclama que "Deú ha mort".

Nietzsche parla de l'"etern retorn". Diu que viurem aquesta mateixa vida que vivim ara una vegada i una altra, eternament. Per ell, només el Superhome és prou fort per desitjar això i no necessitar refugiar-se imaginant una "altra vida"! Cliqueu damunt de la imatge per saber-ne més.

KARL MARX (1818-1883)

Va ser un intel.lectual i militant comunista alemany d'origen jueu. A la seva extensa obra hi ha de tot: filosofia, història, religió, política, economia,... A les seves doctrines filosòfiques i polítiques se les anomena "marxisme". Cliqueu damunt de la imatge per saber-ne més.

Marx creia que fins als seus dies els filòsfofs s'havien dedicat a entendre el món, però allò que calia fer de debó era canviar-lo. I això perquè la societat és injusta i sempre n'hi ha que viuen aprofitant-se del treball d'altres. Ell considerava que això caracteritzava també la seva època: el sistema econòmic capitalista, promovent per sobre de tot el benefici privat, acaba en l'explotació d'uns homes per altres.

Marx va afirmar que la religió és l'"opi del poble". Per ell, la classe treballadora, que malvivia en una situació miserable, es refugiava en una ficció per a tirar endavant, consolats així davant de tanta penúria. La religió per Marx és doncs una "droga", quelcom que ens serveix per a evadir-nos d'una realitat injusta i desgraciada que no ens atrevim a canviar.

Per Marx, la religió predica amb engany que existeix un cel on serem feliços i d'aquesta manera fa que un quedi consolat i no faci res per canviar les coses (el sistema econòmic,...) que ens fan infeliços. La religió serveix doncs a aquells que volen que res no canviï i frena tota possible revolució de la classe treballadora. Per Marx cal deixar d'enganyar-se amb les fantasies de la religió i unir-se per a lluitar i crear una societat igualitària on tots puguem ser feliços realment.

L'home nou que Marx predica és doncs ateu. Per ell, només rebutjant les creences religioses (una droga nefasta) podrà un abandonar la seva resignació "cristiana", buscant la justícia i la felicitat en aquest món i no esperant-la en un altre de no real.

Diversos règims comunistes han fet de l'ateisme una doctrina pròpia de l'estat i l'han imposat per la força. És el que hom anomena ateisme d'estat.

SIGMUND FREUD (1856-1939)

Va ser un metge i neuròleg austríac i el creador de la Psicoanàlisi.

Per Freud, estudiós del psiquisme humà, la persona ideal és la que avança des de l'època infantil fins l'edat adulta, superant totes les fases i no quedant-s'hi encallat. Doncs bé, per Freud, la persona creient, s'ha quedat en una fase infantil. Per què diu això Freud?

Freud veié que l'infant necessita del seu pare car aquest li dóna la protecció que troba a faltar davant un món que se li presenta com a amenaçador. L'infant se sent "amparat", segur, perquè sap que hi ha el seu pare que cuida d'ell i que no l'abandona mai.

Doncs bé, per Freud, els creients han forjat una il.lusió, un Déu Pare (poderós i bo) que els serveix per a sentir-se protegits així com se sent un infant amb el seu pare. De forma malaltissa (per Freud la religió és una patologia, una neurosi), han imaginat aquest Pare celestial per a així sentir-se per sempre més amparats davant d'un món tan cruel com absurd.

Per Freud està clar: El Déu Pare de la religió és "sospitosament" semblant en les seves funcions al nostre pare. Però naturalment, ja som "grandets" i hem d'aprendre a passar sense ell, i, encara que costi, afrontant les coses sense solucions fantasioses, "infantils".

Freud creia que la humanitat tot just sortia també d'una fase infantil i que en el futur no necessitaria d'aquesta il.lusió, la religió. Cliqueu damunt de la imatge per saber-ne més.

I tu què en penses? Pots estar més o menys d'acord o no amb les idees d'aquests pensadors, però està clar que el que diuen sobre la religió, siguis o no creient, no et deixa indiferent.