L'ESTUDI DE LA RELIGIÓ: CIÈNCIES I FENONOMENOLOGIA DE LA RELIGIÓ, FILOSOFIA I TEOLOGIA

LA RELIGIÓ, EXISTEIX?

LA RELIGIÓ ÉS UN FET, UN FENÒMEN OBSERVABLE: SÓN MANIFESTACIONS RELIGIOSES ELS RITUS, LES CREENCES, LES INSTITUCIONS RELIGIOSES,...

NO SABEM SI DÉU EXISTEIX, PERÒ SÍ EXISTEIX (DE FORMA PROVADA) LA CREENÇA EN DÉU, ÉS A DIR EL FET RELIGIÓS. NO DEPÉN DONCS DE MI, DE CREURE-HI O NO CREURE-HI.

DE FET, PERÒ “LA RELIGIÓ” NO EXISTEIX. EXISTEIXEN LES RELIGIONS, LES MANIFESTACIONS RELIGIOSES. LA RELIGIÓ ÉS UN CONCEPTE. PER AIXÒ PARLAREM MILLOR DE FET RELIGIÓS.

ES POT ESTUDIAR?

ENS HO PODEM QÜESTIONAR TOT, ENS PODEM INTERESSAR PER QUALSEVOL COSA. TOT POT ESDEVENIR OBJECTE DEL NOSTRE AFANY DE CONÈIXER. ÉS A DIR: TOT ES POT ESTUDIAR, PERÒ, ÉS CLAR, NO DE LA MATEIXA MANERA...

NO ÉS EL MATEIX PREGUNTAR-SE PER LA FUNCIÓ PSICO-SOCIAL D’UN RITUS QUÈ PEL SEU VALOR A L’HORA DE RECONCILIAR-NOS AMB DÉU. AIXÍ, PER EXEMPLE, NO ÉS EL MATEIX PREGUNTAR-SE D'ON ERA MAHOMA QUE PREGUNTAR-SE SI REALMENT ERA L'ENVIAT DE DÉU.

LA FORMA D'ESTUDIAR COSES TAN DIFERENTS TAMBÉ SERÀ DIFERENT, PERÒ, SENS DUBTE, QUAN VOLEM SABER DE QUELCOM (JA SIGUI "COM VA EL CEL" O "COM ES VA AL CEL", HEM D'ESTUDIAR-HO.

POT SER ESTUDIADA CIENTÍFICAMENT?

SÍ, COM QUALSEVOL ALTRE FENÒMEN. SÓN LES CIÈNCIES SOCIALS QUE SE N’OCUPEN: LA HISTÒRIA, L’ANTROPOLOGIA CULTURAL, LA PSICOLOGIA SOCIAL, LA SOCIOLOGIA,... PER QUÈ? PERQUÈ EL FET RELIGIÓS ÉS UN FENÒMEN ALHORA HISTÒRIC, CULTURAL, PSICOLÒGIC, SOCIAL,... LES CIÈNCIES FAN UN ESTUDI ANALÍTIC, CADASCUNA DES DE LA SEVA PERSPECTIVA ESPECÍFICA.

“Per a escriure la biografia d’un personatge històric, els historiadors es basen en documents que fan servir com a proves de tot el que afirmen. Busquen les partides de naixement i de defunció, tot tipus de documents oficials –judicials, administratius, mèdics-, correspondència, diaris personals. També s’interessen en documents contemporanis del personatge històric, com diaris i resvistes, documentals cinematogràfics, etc.; si es possible, tracten d’obtenir el testimoni de persones que el van conèixer; si el personatge va ser un polític, analitzen les lleis que va promulgar, els discursos que va pronunciar, els llibres que va escriure. A partir de totes aquestes proves, els historiadors argumenten la seva interpretació històrica.”

A. Pérez – P.I. Rojas: Déus i herois de la mitologia grecoromana. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1997

EL SEGLE XIX VA NÈIXER L’ESTUDI COMPARAT DE LES RELIGIONS PER TREURE CONCLUSIONS DE VALIDESA UNIVERSAL. AQUEST ESTUDI VA DONAR LLOC A LA FENOMENOLOGIA DE LA RELIGIÓ. LA FENOMENOLOGIA FA UN ESTUDI SINTÈTIC I GLOBAL DEL FET RELIGIÓS (DESCRIU, ORDENA, COMPARA MANIFESTACIONS RELIGIOSES; INTENTA CAPTAR L'ESTRUCTURA I SIGNIFICACIÓ DEL FET RELIGIÓS").

LES CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ I LA FENOMENOLOGA DE LA RELIGIÓ ESTUDIEN LA RELIGIÓ "DES DE FORA", DE FORMA NEUTRAL, ÉS A DIR, SENSE PRONUNCIAR-SE SOBRE LA VERITAT (O FALSEDAT) O VALOR (BONESA O MALESA) DE LA RELIGIÓ. NO "ES MULLEN". SÓN EL QUE ES DIU UN "ESTUDI POSITIU".

“La fenomenología estudia el hecho religioso en su conjunto y en cuanto religioso, mientras que las distintas ciencias de la religión estudian este fenómeno religioso desde las perspectivas propias a cada una de ellas y por tanto, en cuanto hecho histórico, social y psicològico. La atención que la fenomenología presta a lo que el hecho religioso tiene de específico permite no perder de vista en el desarrollo de los aspectos parciales de este fenómeno su condición específica irreductible y previene contra las tentaciones de reduccionismo.” (p. 79)

J. Martín Velasco: Introducción a la fenomenología de la religión. Ed. cristiandad. Madrid, 1987

TAMBÉ ES POT ESTUDIAR LA RELIGIÓ “DES DE DINS”: DES D’UNA CONFESSIÓ RELIGIOSA CONCRETA. AIXÒ HO FA LA TEOLOGIA. LA TEOLOGIA ÉS L'ESFORÇ DEL CREIENT PER ASSIMILAR RACIONALMENT LA SEVA PRÒPIA FE. ES REALITZA DES DE L'INTERIOR DE L'ADHESIÓ AL FET RELIGIÓS QUE S'ESTUDIA.

LA TEOLOGIA ÉS UNA REFLEXIÓ NORMATIVA SOBRE EL FET RELIGIÓS, ÉS A DIR, "COMPROMESA", QUE ES PRONUNCIA RESPECTE A LA SEVA VERITAT I/O VALOR.

TAMBÉ ÉS UNA REFLEXIÓ NORMATIVA LA FILOSOFIA DE LA RELIGIÓ QUE ÉS UNA JUSTIFICACIÓ RACIONAL O BÉ UNA REFLEXIÓ CRÍTICA SOBRE EL FET RELIGIÓS I/O LES SEVES MANIFESTACIONS. RECORDA ELS FILÒSOFS HUMANISTES (ES MESTES DE LA SOSPITA, SARTRE, MOUNIER,...). TOTS ELLS, CREIENTS O NO, VAN FER FILOSOFIA DE LA RELIGIÓ.

RECORDA DONCS QUE HI HI COSES EN LA RELIGIÓ QUE SÍ SÓN OBJECTE DE LA CIÈNCIA. LA CIÈNCIA POT AFIRMAR COSES SOBRE EL FET RELIGIÓS: ON NEIX I DESEMBOCA EL RIU GANGES, AMB QUINES CREENCES S'HI BANYEN ELS HINDÚS, QUÈ PREDICAVA JESÚS I SI ELS SEUS ENSENYAMENTS MORALS SÓN SEMBLANTS ALS DE BUDA,...

LA CIÈNCIA TANMATEIX NO POT DIR RES (RECORDA QUE ÉS METODOLÒGICAMENT AGNÒSTICA!) SOBRE SI BANYAR-SE AL GANGES ET PURIFICA REALMENT ELS TEUS PECATS, SÍ JESÚS ÉS DÉU FET HOME O SI EL MISSATGE DE L'ALCORÀ ÉS D'ORIGEN DIVÍ.

EXEMPLES D'AFIRMACIONS DELS DIFERENTS SABERS SOBRE LA RELIGIÓ

Ciència de les religions (recorda!: Estudien el fet religiós des de fora; les afirmacions científiques poden ser falsades; es podria trobar un fet que provés la seva falsetat)

Història: descriu la religió en termes d’esdeveniments

“a Grècia es van construir temples en honor als déus”
“Mahoma va viure al segle VII”

Sociologia: subratlla la dimensió social de les idees religioses (manera de veure el món, sentit i finalitat)

“l’hinduisme predica la no-violència i la tolerància fet que comporta la convivència pacífica de multitud de cultes”
“l’ètica calvinista és a l’origen del sistema capitalista”

Psicologia: subratlla la funció psicològica de la religió

“els no creients tenen més por a la mort que els creients”
“els adeptes a les sectes pateixen transtorns de personalitat”
“els practicants de la meditació o el ioga viuen menys estressats”

Antropologia: estudia el comportament humà, les cultures; descriuen les creences i pràctiques religioses tal i com les troben.

“els aborigens australians són panteistes, creuen que tot és Déu”
“La tribu X circumcida els nois a l’adolescència”

Lingüística: estudia els textos religiosos en tant que textos.

“al Gènesi hi trobem el gènere mític”
“la paraula Déu deriva del llatí deus i aquesta del theos grec i està emparentada amb el sanscrit deva... i indica lluminositat”
“l’Alcorà és escrit en vers i en àrab”

fenomenologia de la religió:

“la finalitat de tota religió és la salvació”
“hi ha dos tipus bàsics de religions: místiques i profètiques”
“la distinció entre sagrat i profà és pròpia de totes les religions”

Reflexió normativa

filosofia de la religió:
“l’ésser humà busca l’absolut, té una obertura a l’infinit, a la trascendència: aquesta és la dimensió religiosa de l’home”
“Déu no és més que una projecció il.lusòria del desig humà”
“El més enllà és un concepte inventat pels febles, els covards, per la por de viure: és fals”

teologia:
“Déu és inabarcable, invisible però alhora proper i provident”
“Ens reencarnem” i “Jesús és el fill de Déu”